Somni de l'última nit de tardor + Ben Affleck

Aquest matí m'he llevat totalment trasbalsada, he tingut un somni d'aquells que et fan estar extranya durant tot el dia amb l'Arckh de coprotagonista i de fil conductor(puntualització prèvia per a ments libidinoses: m'he llevat eixuta com si hagues dormit amb un dodotis).
La primera part que recordo ha estat la més intensa emocionalment. Erem a l'eixida d'una pseudomasia-casa encantada molt antiga. Un d'aquells indrets de conte on hi ha arbres enormes i un sotabosc frondós i humit. Desde un racó ens convertim en espectadores passives d'una mena de ritual festiu protagonitzat per tot de gent que no recordo conèixer enmig d'una ambientació pretèrita. Es va instaurant progressivament un ambient màgic que em va neguitejant fins que em provoca l'impuls de participar-hi (como no), però en aquell moment, i després d'una llarga estons, l'Arckh em mira amb uns ulls verds profundíssims, m'agafa de la mà i em fa seure en una roca on sobresurt el que sembla l'empunyadura d'una espasa. Just després sento com una riuada interior fugaç que em fa adonar que tot ha estat com un fals somni. Sense deixar-me la ma i sense creuar ni una paraula l'Arckh em fa entendre que a traves del contacte físic amb aquell espai, que havia estat centre neuràlgic de rituals antics, ens haviem traslladat segles endarrera per compartir-ho. Es a dir, que només cal tenir la disposició d'esperit adecuada per captar a traves dels objectes tota la història que hi ha en ells continguda. Llavors, i per sorpresa meva m'he despertat de debó flipant(jo creia que ja estava desperta!!).
Em torno a adormir. Segona part. Erem totes dues en una ciutat que jo he reconegut clarament com Girona, prena d'estanys i de piscines comunitàries amb gespa com a fons. Tot i que eren les 7 del vespre ens han entrat unes ganes enormes de banyar-nos, però no duiem banyador. Hem entrat en un edifici imponent, amb col.lumnes a l'entrada que era el Corteinglés. El caos que hi havia no ens ha permès trobar el que buscavem tot i que l'Arckh ha sortit per la porta correcte i jo no he pagat el xampú que m'he comprat. Ens hem retrobat a fora i hem començat a caminar. El carrer era plè de botigues de banyadors de iaia tancades (clar, era dilluns...) i en una cantonada ens hem trobat amb el Ben Affleck (que per cert no es la primera vegada que surt) que baixava d'una moto. Per la vostra informació, en Ben Affleck treballa de mosso d'escuadra a Girona desde ja fa molts somnis! Li he presentat a l'Arckh, que s'ha mostrat encantada i ell m'ha demanat que me'n vagi a viure amb ell a California.
Encara no li he contestat.

Moraleja: si surts a l'eixida ves no acabis a Hollywood...jeje


PD:No tinc una atracció especial per aquest home, que ho sapigueu...

"¿Quien soy yo para mi? sólo una sensación mia"

"A mi incapacidad para vivir la bauticé de genio, a mi cobardía la recubrí con el nombre de perfección. Me puse a mi mismo Dios dorado de oro falso, en un altar de cartón piedra pintado imitando mármol.
Pero ni me engañé a mi (...) ni de mi auto-engaño. "F.P.

Estoy triste por tropezar simpre con las mismas preguntas y encontrar las mismas respuestas teóricas, absurdas, redundantes y viciosas...sólo análisis pseudometafísicos que te acercan a la comprensión del porqué, pero ahí está la trampa...sólo te acercan, sin dejarte ni tan si quiera rozarlo...eso te hace sentir aun mas lejos que al principio, impotente, con un sabor amargo en los labios...

Eclipsi de Tardor

Més info: http://www.eclipsialsol.tk

Imperdonable

¿Véis estas obras? Wesselman, Warhol, Kirchner, Mondrian, Lichtnstein, Cartier-B... Pues están expuestas en Madrid (junto a muchas otras) en la Fundación Joan March, en motivo de la celebración de su 50 aniversario....

Me he tirado de los pelos cuando lo he visto... están expuestas desde el 5 de octubre!!!! Agrrrrrr!! Y nadie dijo nada!!!
Seguramente una de las mejores exposiciones que hemos tenido al alcance. Un repaso IMPRESIONANTE al arte del sXX.... Nombres como Tolouse-Lautrec, Degas, Gauguin, Cézanne, Manet, Monet, Matisse, Munch, Klimt, Picasso, Kandinsky, Klee, Dalí­, Miró, Bacon, Pollock, Warhol, Litchtenstein, Cartier-Bresson o el matrimonio Delaunay, son algunos de los imprescindibles que acreditan la exposición.

Como bien apunta A. "Vamos, una selección que ni el Reina Sofí­a o el Thyssen" Y así de claro.
Está hasta el 15 de enero... y ya estoy haciendo números... si fuese rica ahora mismo pillaba un avión, iba a verla y me volvía justo para ir al ensayo...
Que rábia me ha hecho... esta es de las de no perdérselas por nada del mundo!!
Los que lo tenéis fácil y estáis en Madrid, no la dejéis escapar!! (no importa si soys de ciéncias)
Yo seguiré tirándome de los pelos, mientras hago números para ver si llego...

Casa Sansa

Proposo que algun dia d'aquesta escandalosa setmana que ve, ens acostem a la France a menjar un magret d'ànec!! Ai, la Casa Sansa... fa tan temps que ens espera!!
Només són dues hores i mitja...

(la foto es de París, a Notre Dame... però pel cas ja serveix)

Allons enfants de la Patriiiiiiiiiiiiiie

Le jour de gloireeeeee est arrivéeeeeee!