IEIYEI!

Eps genteta, com anem?

Us dic hola desde l'aeroport, (4a llar despres de la meva, el penguin i el cardiobus...). Me'n vaig a Pamplona, con una media y un calcetin. A partir de la setmana que ve (per a qui li pugui interessar) torno a estar a l'orbita capelladina, en una pressumible agradable estància al nostre irreductible poble alcoholic...
No vull deixar passar l'ocasió per tornar a felicitar la Bas, per aquest apropament timid a la trentena, ja faré un glop a la seva salud el dissabte...
Res mes, que ja he vist que m'acostumo a extendre força i no col.laboro amb imatges, amb la qual cosa son un toston els escrits, je,je, com de costum en mi.

Un petonarro a tothong, i cuideu-vos!!!!

PD: Us trobo a faltar...

degenerant...

He perdut un dels meus estimadíssims esclops al metro.
...us ho podeu ben creure...

4 DE NOVEMBRE

Deu meu quin disco... i venen a tocar a Barcelona amb els Teenage Funclub. Si podeu no us el perdeu.

Ja els puc borrar de la llista. Només hem queden els Superchunk i els Fugazi.
Bueno... els Calexico tambe queden.

eo

som el oscar y la marta aixo funciona, jajjaa partiluuuuuuuuus el cul...... d'aquest careto, be estarem en contacte quan li agafi el tranquilll

adeu

BIlbao no és tan basc com sembla...

IEEEPS! Gona ni a tothong...
Estic a punt de passar la meva 3a nit a Bilbao, i encara no he sentit a ningu que parlés en basc!!!!M'he quedat al.lucinada!Tanta reivindicació total per ni tan sols conservar el reducte cultural linguistic.
De moment no hi ha noticies nocturnes, he fet molta bondat perque el ritme que porto últimament m'està desgastant a marxes forçades...però avui suposo que aniré a fer la ronda, a veure que tal...
La campanya està tenint un èxit mediàtic terrible, les cues davant del cardiobus o caravana del amor son brutals, no donem a l'abast i la gent em reconeix amb la frase "es es la chica que salió por la tele". Aquest matí s'ha presentat una classe de 1er i 2on de batxillerat amb els profes perque els hi fes una classe i per haver-ho improvisat no ha quedat gens malament. No descarto la docència (tot i que primer haig de tenir alguna cosa a ensenyar..je,je). De fet, al cardiobus, sempre agafem a les mateixes persones a peu pres, però la diferència és que només fan cua els jubilats, amb la qual cosa es torna tot una mica més monòton...Avui ha vingut una dona increible. Tenia 92 anys, soltera per vocació i amb un lema, es volia morir estudiant. No us podeu ni imaginar l'energia que desprenia! S'ha confessat com a metgessa frustada i m'ha explicat que un cop li van fer una foto a l'aura (o alguna cosa aixi) i li van dir que podria curar amb les mans. De debó que eclipsava...Es fort com una dona que podria ser la meva besavia tingués una mentalitat tan avançada al seu temps...noies, qualsevol opció de vida és vàlida, l'únic problema desde el meu punt de vista és trobar aquesta clarividencia personal i ser capaç de gestionar sense grans desgabells la llibertat pròpia... Gran exemple.
El cardiobus està situat just a l'entrada del casc antic i la veritat és que el que he vist de Bilbo em sembla molt bonic. Mort al mite de ciutat gris, ha fet sol cada dia!
En fi, estic una mica farta de voltar sola pel mon, costa tant esforç fer vida social mab desconeguts continuament!!Però em calia sortir del poble...

Com que a l'hotel son uns rancis, s'ha de pagar 3 euros per 30 min de conexió i em sembla escessiu, res mes per avui.
Un petó a tothom!!!
Agur!!!

petit homenatge

Cada dissabte el trobo a faltar... el peng ja no es el mateix sense ell!

(va desapareixer per la festa major)

sniff..sniff..

l'hi escriuré un homenatge com cal... promès.

BILBO

Bé, companyes i companys, retorno a la vida nómada d'hotels i d'avions. Proper objectiu Bilbao, desde demà fins diumenge. Com que estaré 3 semtanetes fora espero comunicar-me amb vosaltres a traves d'aquest espai comú que compartim amb il.lusió i inconstància...aagh! En fi, doncs això, que em trobareu per aqui, suposo. Malgrat sabeu que tinc grans records dels meus viatges antics sempre hi ha un component de nervis i de mandra. Ara torna a buscar-te la vida, perd les pors...però segur que torno amb anecdotilles maques...je,je...

Un petó a tothom!!Se sap que us trobaré a faltar una miqueta!!

Salzburg, segle XIX (o XX?)

Potser faríem bé de no prendre'ns el temps gaire seriosament, el pas del temps, perquè tenim les de perdre, excepte si, és l'única possibilitat que tenim de vèncer-lo, ens hi encarem amb sentit de l'humor.
Sense humor, sense poesia i sense escenografia, la vida només és un pas del temps cap al final.
Absurd, però meravellós si la vius amb sentit de l'humor i, sobretot, cura pels detalls. No és el mateix un sopar amb espelmes que sense.
Cuideu-vos molt tots, filtrem bé les persones i aprenguem de tothom (fins i tot de nosaltres mateixos). I no cal putejar-se per les diferències: no serveix per res i només contribueix a incrementar-les.

Petons.
Santi.