El misterio de las cervezas en el agua

Allà a la Cala Culip (així es deia la cala del Cap de Creus) si estava de perles. Però el problema era mantenir fresques les cerveses, pq amb aquella solana...
Més o menys la cosa va anar bé, pq nosaltres vam arribar-hi la segona nit i vam portar glaçons (gràcies a la Masfa, tot s'ha de dir!) que ja no en quedaven. I per la última nit, doncs vam convidar a la Laura i l'Ivan que voltaven pel seu súper apartament de Cadaqués (B·R·U·T·A·L!!) a que ens vinguessin a visitar i de pas... portar-nos glaçons, pa... jejeje tot pero no haver de pujar fins els cotxes!

La primera nit que nosaltres erem allà algú va tenir una brillant idea, posar les birres dins l'aigua pq es refredessin... de la tasca se'n va encarregar el Ramirez i les va posar no sé com sota una roca per no perdre-les.
La nit va seguir com s'esperava... birres, vi, música, petes... xerrant i rient tot mirant el mar...
Va començar a sortir el sol i els mosquits ens van fer marxar pitant cap a dormir. Quan vam despertar-nos (amb una solana que espantava) hi havia com unes 7 persones banyant-se a la cala, nosaltres vam fer el mateix, de pet a l'aigua!

Aleshores algú hi va pensar... i les birres que vam deixar a l'aigua? El Ramirez va mirar on les havia deixat i no hi eren... vam riure una estona pensant que algun peix o algun guiri s'ho debia estar passant pipa, però al final vam creure que el Castells que encara dormia les debia haver agafat. Així que el matí va transcórrer plàcidament i de cop vaig recordar-me de les birres perdudes, vaig anar cap a aquelles roques i em vaig posar a buscar. Tots eren a la platja menys el Marcos que exercia de voyeur subacuàtic, i jo vaig trobar de tot menys les llaunes (una medusa que no es movia massa, tomàquets de mar...). Amb la Masfa ens vam posar a mirar els tomàquets d'aigua (que no sabiem què era...) i el Marcos anava sortint de l'aigua amb el cap cot, contemplant què trepitjava. De cop ho vaig veure... en una mà, el Marcos arrossegava les 5 birres que havíem deixat a l'aigua!! Les havia trobat flotant pel mar de casualitat. Estaven calentes...

manualitats

Ieps Queens,

Cada dia s'aprenen coses noves. És una cosa ben certa.
Un dia aprens a caminar, un altre que les portes del metro de vegades s'han d'obrir, que el verb haver i haver-hi són verbs diferents, que els avions no sempre surten a l'hora que a tu et sembla, que la targeta no s'ha de posar mai al lloc de la llibreta... i infintat de coses, que amb l'edat (algunes més avançada que d'altres!! agrrr...) fan que tinguem un bon sarró (per fer-ho força català) plè de coneixaments.
I avui no podia ser diferent: he après a fabricar un consolador casolà.
Si, si! ho heu llegit bé. Un Tipo Raro explica tots els passos en el seu blog. Doneu-hi un cop d'ull!!

"Materiales necesarios: Preservativos, papel higiénico, agua, creatividad y muchas ganas de pasarlo bien." (Blog de Un Tipo Raro)

Baliellas, ho arribem a saber abans i te'n fem uns quants amb tot el carinyu del món!

(Ara ja sabem de que serà un dels tallers que hi haurà a Cal Ponet quan hi sonin els Pixies...)

Ea! Queens!!

Doncs aquí estem.
I tenim tot un espai per escriure els nostres poemes visexuals (que parlen de vi i sexe), i també prosa, contes, novel·les...
:)