Salzburg, segle XIX (o XX?)

Potser faríem bé de no prendre'ns el temps gaire seriosament, el pas del temps, perquè tenim les de perdre, excepte si, és l'única possibilitat que tenim de vèncer-lo, ens hi encarem amb sentit de l'humor.
Sense humor, sense poesia i sense escenografia, la vida només és un pas del temps cap al final.
Absurd, però meravellós si la vius amb sentit de l'humor i, sobretot, cura pels detalls. No és el mateix un sopar amb espelmes que sense.
Cuideu-vos molt tots, filtrem bé les persones i aprenguem de tothom (fins i tot de nosaltres mateixos). I no cal putejar-se per les diferències: no serveix per res i només contribueix a incrementar-les.

Petons.
Santi.