Somni de l'última nit de tardor + Ben Affleck

Aquest matí m'he llevat totalment trasbalsada, he tingut un somni d'aquells que et fan estar extranya durant tot el dia amb l'Arckh de coprotagonista i de fil conductor(puntualització prèvia per a ments libidinoses: m'he llevat eixuta com si hagues dormit amb un dodotis).
La primera part que recordo ha estat la més intensa emocionalment. Erem a l'eixida d'una pseudomasia-casa encantada molt antiga. Un d'aquells indrets de conte on hi ha arbres enormes i un sotabosc frondós i humit. Desde un racó ens convertim en espectadores passives d'una mena de ritual festiu protagonitzat per tot de gent que no recordo conèixer enmig d'una ambientació pretèrita. Es va instaurant progressivament un ambient màgic que em va neguitejant fins que em provoca l'impuls de participar-hi (como no), però en aquell moment, i després d'una llarga estons, l'Arckh em mira amb uns ulls verds profundíssims, m'agafa de la mà i em fa seure en una roca on sobresurt el que sembla l'empunyadura d'una espasa. Just després sento com una riuada interior fugaç que em fa adonar que tot ha estat com un fals somni. Sense deixar-me la ma i sense creuar ni una paraula l'Arckh em fa entendre que a traves del contacte físic amb aquell espai, que havia estat centre neuràlgic de rituals antics, ens haviem traslladat segles endarrera per compartir-ho. Es a dir, que només cal tenir la disposició d'esperit adecuada per captar a traves dels objectes tota la història que hi ha en ells continguda. Llavors, i per sorpresa meva m'he despertat de debó flipant(jo creia que ja estava desperta!!).
Em torno a adormir. Segona part. Erem totes dues en una ciutat que jo he reconegut clarament com Girona, prena d'estanys i de piscines comunitàries amb gespa com a fons. Tot i que eren les 7 del vespre ens han entrat unes ganes enormes de banyar-nos, però no duiem banyador. Hem entrat en un edifici imponent, amb col.lumnes a l'entrada que era el Corteinglés. El caos que hi havia no ens ha permès trobar el que buscavem tot i que l'Arckh ha sortit per la porta correcte i jo no he pagat el xampú que m'he comprat. Ens hem retrobat a fora i hem començat a caminar. El carrer era plè de botigues de banyadors de iaia tancades (clar, era dilluns...) i en una cantonada ens hem trobat amb el Ben Affleck (que per cert no es la primera vegada que surt) que baixava d'una moto. Per la vostra informació, en Ben Affleck treballa de mosso d'escuadra a Girona desde ja fa molts somnis! Li he presentat a l'Arckh, que s'ha mostrat encantada i ell m'ha demanat que me'n vagi a viure amb ell a California.
Encara no li he contestat.

Moraleja: si surts a l'eixida ves no acabis a Hollywood...jeje


PD:No tinc una atracció especial per aquest home, que ho sapigueu...