Avui m'he llevat amb un dels meus clàssics atacs de melnacolnia, que tornen a ser freqüents...tenia dinar familiar de reis i m'he quedat a casa mirant Dumbo... i haig de reconeixer que m'ha caigut la llagrimeta quan l'han separat tan petitó de la seva mare...realment no he pogut evitar una cara de fleuma integral cada cop que li agafava la cua amb la trompa al seu amic ratolí com ho feia amb la seva mare, entranyable...
Tinc una falsa sensació que les pel.lícules de dibuixos antigues tenen un punt de tendresa que no tenen les actuals, pero dic falsa perque el més probable és que només sigui perque formen part dels records de la meva infantesa i un s'estova especialment al reviure'ls. En fi, si no la teniu fresca al cap, son només 64 min que us portaran de la ma fins als 4 o 5 anyets.

I perdoneu la cursileria però avui ha anat així...sniff