el paradís...




A nosaltres sempre se'ns gira feina.
IEEEPS! Despres de vegetar 3 dies, que ja em tocava, torno a sortir de casa. Gran perdua les vacances de Peng perque complica la nostra localització. Però... haurem de quedar per lligar el tema de la cala, no?. Jo avui i dema estic de guardia pero plego a les 10. Si voleu podem veure'ns al Jaç. Ja direu quelcom.
De vegades un es pensa que controla la situació fins que de cop i volta se t'escapa de les mans. La vida es un cumul de cercles viciosos que es van repetint en el temps, de la manera mes imprevisible. Sovint sento la seva força centripeta, puc percebre que em trobo al bell mig, i això m'espanta. Espanta veure com hi ha alguna força que marca els teus passos per molt que t'hi rebelis. La història es repeteix...vaig tornar a plorar per ell. Vaig tornar a perdre el control presentant-me a casa seva per dir-li tot el que pensava. Em vaig tornar a sentir ridícula i vam arribar al mateix punt de sempre. Crec que no m'equivoco, que no em munto les pel.licules jo sola, que ell si que m'estima...però de que serveix si un torna al punt de partida amb la sensació de que no s'ha mogut malgrat han passat 5 anys...No me'n desfaré mai...
Estic aqui guardieando com últimament. He tingut un dia extraynissim. Dos atacs de mala llet en un sol dia, amb simptomatologia completament irremediable. ..ggrrrrr!!! Que mala hostia, joder!!!Només avisar-vos que si algun dia us creueu en el meu cami estant jo en aquest estat, pel vostre propi be sigueu tan amables de no dirigir-me la paraula...ggrrrrjejejeje...