del periódico a tots els conductors....

La llegenda de l'alcoholímetre


Existeix una antiga i falsa creença que diu que suar ajuda a enganyar l'alcoholímetre. Fins ara, els conductors es posaven a fer flexions, a córrer o a saltar. Però les tècniques es perfeccionen. La setmana passada una parella va aprofitar els deu minuts d'espera per ratificar el resultat positiu del primer test per fer l'amor sense sortir del cotxe. Però el truc no va servir. Suat i excitat, l'automobilista va tornar a donar positiu.
Les estratagemes per enganyar l'alcoholímetre són com les llegendes urbanes. Es publiciten de boca en boca, i la seva eficàcia és tan falsa com cega és la fe que hi tenen els que hi recorren.
El mètode més habitual és mastegar grans de cafè, empassar-se una bona ració de pasta de dents, engolir un sobre d'Almax, mastegar un xiclet de menta o ficar-se un parell de glaçons de gel a la boca. Però últimament s'ha estès un rumor a les comarques de Girona que atribueix qualitats curatives a l'herba que creix als vorals de les carreteres. Tant és així, que els Mossos de la Divisió de Trànsit s'han creuat amb desenes de conductors que arrenquen i masteguen les esmentades males herbes.

Menjar terra
"Qualsevol dia algun es posarà malalt perquè n'hi ha que s'empassen fins i tot la terra", explica un agent. Altres, una mica més senzills, beuen molta aigua. Aquest mètode tampoc té cap fonament, ja que no contribueix a diluir l'alcohol.
A alguns els agafa per vomitar. El sistema tampoc és vàlid ja que es limita a eliminar l'alcohol de l'estó-
mac, però no el que està als pulmons. Menjar alls crus és una altra de les velles creences que ha obligat, més d'un mosso, a allunyar-se del conductor analitzat.
N'hi ha que no necessitarien ni passar pel test d'alcoholèmia per poder comprovar que estan ebris. Un conductor anglès, per exemple, anava tan borratxo que quan l'agent li va entregar l'alcoholímetre "va tirar l'embocadura, va bufar a dins de la bosseta, va intentar tancar la bossa com si fos un globus i ens la va entregar", recorda un mosso de Trànsit.

Sense dentadura postissa
Alguns perden tant els papers amb l'alcohol que els molesta fins i tot la dentadura. Li va passar a una senyora d'edat avançada en un control preventiu. "Al cinquè intent es va haver de treure les dents postisses perquè no hi havia manera d'avançar", relata un altre agent.
També hi ha bones anècdotes. En un macrocontrol d'alcoholèmia a la C-65 de l'última revetlla de Sant Joan els Mossos van immobilitzar un Audi A-6. La companya del conductor se'n va anar amb uns amics i va deixar sol l'automobilista, de 31 anys. Mentrestant, els agents van immobilitzar un altre vehicle, conduït per una noia de 26 anys. "Van començar parlant. El més lògic entre dos joves amb el cotxe immobilitzat. Van acabar junts a l'Audi A-6". ¿El que ens imaginem? "Correcte".
N'hi ha que ho intenten tot per evitar la sanció. Encoratjada per les dues copes de més que portava al cos, una conductora es va oferir com a regal sexual a l'agent perquè s'oblidés dels dos positius que acabava de donar en l'alcoholímetre durant un control preventiu a la N-141.
Altres són molt més radicals. El copilot d'un conductor francès va simular un infart perquè els agents no realitzessin un control d'alcoholèmia al seu amic. Quan els sanitaris d'una ambulància van comprovar l'estafa, van descobrir que, a més, l'actor era un reconegut cardiòleg.
Però no tots porten al límit la mentida. El més corrent és dir que es té asma i fins i tot treuen el Ventolín de la guantera. "L'únic truc que val és no beure", assegura l'intendent Sergi Pla.

I aquest any què??????

Nois i noies, el cap d'any s'està apropant, i crec que aquest any encara no estem a l'alçada d'un esdeveniment tant notable com aquest! i doncs, què se n'ha fet del tradicional ritual de la roba interior vermella???no estem anat molt tard o es que potser ja no confieu en la bona sort que ens ha portat fins ara començar el nou curs amb una peça tant simbòlica com aquesta? essent així us animo a que com anem fent durant anys i anys, ens retrobem per agafar el paperet que ens dirà la persona escollida a la qual hem de fer el magnífic present!!!!
què us sembla? penseu que tothom serà benvingut!!!!

Marraneeeesss (totes i tots!):
Crec que és una ocasió única de poder veure aquests paios a Barna, i després de 30 anys!! (ja són més anys que els meus...). El Palau estarà ple de iaions però pot ser molt emocionant veure'ls en directe, no?

Eagles

23 maig, 21.30h

Palau st Jordi

Preu entrades: 45€, 55€, 70€

QUI M'ACOMPANYA??
Compro les entrades ja!! Vaaaaaaaaaaaaa!!!!!

Somni de l'última nit de tardor + Ben Affleck

Aquest matí m'he llevat totalment trasbalsada, he tingut un somni d'aquells que et fan estar extranya durant tot el dia amb l'Arckh de coprotagonista i de fil conductor(puntualització prèvia per a ments libidinoses: m'he llevat eixuta com si hagues dormit amb un dodotis).
La primera part que recordo ha estat la més intensa emocionalment. Erem a l'eixida d'una pseudomasia-casa encantada molt antiga. Un d'aquells indrets de conte on hi ha arbres enormes i un sotabosc frondós i humit. Desde un racó ens convertim en espectadores passives d'una mena de ritual festiu protagonitzat per tot de gent que no recordo conèixer enmig d'una ambientació pretèrita. Es va instaurant progressivament un ambient màgic que em va neguitejant fins que em provoca l'impuls de participar-hi (como no), però en aquell moment, i després d'una llarga estons, l'Arckh em mira amb uns ulls verds profundíssims, m'agafa de la mà i em fa seure en una roca on sobresurt el que sembla l'empunyadura d'una espasa. Just després sento com una riuada interior fugaç que em fa adonar que tot ha estat com un fals somni. Sense deixar-me la ma i sense creuar ni una paraula l'Arckh em fa entendre que a traves del contacte físic amb aquell espai, que havia estat centre neuràlgic de rituals antics, ens haviem traslladat segles endarrera per compartir-ho. Es a dir, que només cal tenir la disposició d'esperit adecuada per captar a traves dels objectes tota la història que hi ha en ells continguda. Llavors, i per sorpresa meva m'he despertat de debó flipant(jo creia que ja estava desperta!!).
Em torno a adormir. Segona part. Erem totes dues en una ciutat que jo he reconegut clarament com Girona, prena d'estanys i de piscines comunitàries amb gespa com a fons. Tot i que eren les 7 del vespre ens han entrat unes ganes enormes de banyar-nos, però no duiem banyador. Hem entrat en un edifici imponent, amb col.lumnes a l'entrada que era el Corteinglés. El caos que hi havia no ens ha permès trobar el que buscavem tot i que l'Arckh ha sortit per la porta correcte i jo no he pagat el xampú que m'he comprat. Ens hem retrobat a fora i hem començat a caminar. El carrer era plè de botigues de banyadors de iaia tancades (clar, era dilluns...) i en una cantonada ens hem trobat amb el Ben Affleck (que per cert no es la primera vegada que surt) que baixava d'una moto. Per la vostra informació, en Ben Affleck treballa de mosso d'escuadra a Girona desde ja fa molts somnis! Li he presentat a l'Arckh, que s'ha mostrat encantada i ell m'ha demanat que me'n vagi a viure amb ell a California.
Encara no li he contestat.

Moraleja: si surts a l'eixida ves no acabis a Hollywood...jeje


PD:No tinc una atracció especial per aquest home, que ho sapigueu...

Dijous Sortim

em dirigeixo a vosaltres peranunciar-vos que dijous q ve se surt de festa per barcelona, amb la sana intenció de tancar més d'un local i esmorzar al mític cafe parís. tothom hi és convidat. Així doncs, a veure qui s'anima a començar el nadal amb bon peu!!!!

"¿Quien soy yo para mi? sólo una sensación mia"

"A mi incapacidad para vivir la bauticé de genio, a mi cobardía la recubrí con el nombre de perfección. Me puse a mi mismo Dios dorado de oro falso, en un altar de cartón piedra pintado imitando mármol.
Pero ni me engañé a mi (...) ni de mi auto-engaño. "F.P.

Estoy triste por tropezar simpre con las mismas preguntas y encontrar las mismas respuestas teóricas, absurdas, redundantes y viciosas...sólo análisis pseudometafísicos que te acercan a la comprensión del porqué, pero ahí está la trampa...sólo te acercan, sin dejarte ni tan si quiera rozarlo...eso te hace sentir aun mas lejos que al principio, impotente, con un sabor amargo en los labios...

Avui he fet una reflexio

Avui, companys i companyes, tenia molta feina...
malgrat tot he trobat uns breus instant per al recolliment i la meditacio...
i bet aqui el dilema, que de sobte, se m'ha plantejat:

Si per una banda i seguint les lleis del senyor Murphy, tenim la famosa torrada
que sempre caura pel costat de la mantega...
i per l'altre banda tenim un gat del cual es ben sapigut que si mai cau sempre ho fara de
quatre potes...

QUE PASSARIA SI LLIGUEM UNA TORRADA AMB MANTEGA
A L'ESQUENA D'UN GAT?????

P.D. : Algu te un gat???

Eclipsi de Tardor

Més info: http://www.eclipsialsol.tk

concert experience bcn

més coses

Fotos varies móbil cel.la

Imperdonable

¿Véis estas obras? Wesselman, Warhol, Kirchner, Mondrian, Lichtnstein, Cartier-B... Pues están expuestas en Madrid (junto a muchas otras) en la Fundación Joan March, en motivo de la celebración de su 50 aniversario....

Me he tirado de los pelos cuando lo he visto... están expuestas desde el 5 de octubre!!!! Agrrrrrr!! Y nadie dijo nada!!!
Seguramente una de las mejores exposiciones que hemos tenido al alcance. Un repaso IMPRESIONANTE al arte del sXX.... Nombres como Tolouse-Lautrec, Degas, Gauguin, Cézanne, Manet, Monet, Matisse, Munch, Klimt, Picasso, Kandinsky, Klee, Dalí­, Miró, Bacon, Pollock, Warhol, Litchtenstein, Cartier-Bresson o el matrimonio Delaunay, son algunos de los imprescindibles que acreditan la exposición.

Como bien apunta A. "Vamos, una selección que ni el Reina Sofí­a o el Thyssen" Y así de claro.
Está hasta el 15 de enero... y ya estoy haciendo números... si fuese rica ahora mismo pillaba un avión, iba a verla y me volvía justo para ir al ensayo...
Que rábia me ha hecho... esta es de las de no perdérselas por nada del mundo!!
Los que lo tenéis fácil y estáis en Madrid, no la dejéis escapar!! (no importa si soys de ciéncias)
Yo seguiré tirándome de los pelos, mientras hago números para ver si llego...

Casa Sansa

Proposo que algun dia d'aquesta escandalosa setmana que ve, ens acostem a la France a menjar un magret d'ànec!! Ai, la Casa Sansa... fa tan temps que ens espera!!
Només són dues hores i mitja...

(la foto es de París, a Notre Dame... però pel cas ja serveix)

Allons enfants de la Patriiiiiiiiiiiiiie

Le jour de gloireeeeee est arrivéeeeeee!